Joaquim Jordà i Català (Santa Coloma de Farners, la Selva, 1935 - Barcelona, 2006) fou un director de cinema, guionista i traductor català.
Debutà en la direcció de llargmetratges amb la pel·lícula Día de muertos (1960), junt amb Julián Marcos. Fou un dels impulsors del moviment anomenat Escola de Barcelona, que volia superar les barreres de la censura franquista explorant camins alternatius en el cinema per la via de l'experimentació formal, i sovint utilitzant al·lusions polítiques indirectes. Precisament el seu segon llargmetratge, Dante no es únicamente severo (1967), fet junt amb el cineasta Jacinto Esteva, es considerà un film manifest d'aquest moviment.
Després de la transició continuà explorant diversos gèneres i estils, i passà a filmar sovint en llengua catalana. Destaquen el seu documental Numax presenta (1980), sobre unes reivindicacions obreres; la pel·lícula de cinema negre ambientada al món rural Un cos al bosc (1996); i el documental de creació ubicat en un sanatori mental Mones com la Becky (1999).
En les seves darreres pel·lícules recupera el format documental, De nens (2004) sobre l'anomenat cas Raval, Veinte años no es nada (2004) que recupera els personatges de Numax presenta i retrata l'evolució que han fet en les seves vides, i Més enllà del mirall (2006), on investiga la malaltia que pateix a partir de diversos testimonis i de la seva pròpia experiència.
Cal destacar també la seva obra a guionista de pel·lícules com El Lute: camina o revienta, El Lute II: mañana seré libre i Carmen, de Vicente Aranda; i Pau i el seu germà, de Marc Recha, entre d'altres.